Cuando encuentro estos reflejos "veo" un antes y un después y entonces hay un corto instante en que sé que soy feliz.

۩

Ahir vaig veure "Les glaneurs et la glaneuse". Sobre tot vaig veure les mans d'Agnès Varda triant patates, agermanant-se amb un autorretrat de Rembrandt i atrapant camions per l'autopista. Filmar amb una mà l'altra mà.

Voldria deixar les coses ser, sense obligar-les a significar. Que no em molestés estèticament res. Enquadrar perquè no hi ha més remei i no per amagar. Que les anècdotes s'apilessin com capes de neu i amb el desglaç no hi hagués llàstima.